A Ràdio 4, al programa Anem de tarda, vam parlar d’Educar sense cridar.  Aquí podeu escoltar entrevista:

 

 

L’anècdota va ser la següent:

En un moment donat, el presentador i director, Goyo Prados, va recuperar una notícia que havien donat feia una estona i que deia així:

“Un restaurante de Santoña cuelga un cartel rechazando a clientes con niños.

El contenido del cartel:

“POR FAVOR. Rogamos a aquellos clientes que tienen a sus hijos asilvestrados y sin vacunar los mantengan amarrados y con el bozal puesto mientras permanezcan en este local, de forma que no molesten al resto con carreras, empujones y gritos.

Están ustedes en un bar, no están en un parque ni en un patio de recreo.

Entendemos que los niños son inquietos, pero ustedes entiendan que los demás queremos estar tranquilos y no tenemos por qué padecer la escasa o nula educación de ALGUNOS padres, que sin el menor respeto hacia quienes les rodean, permiten descaradamente a sus hijos comportarse como animales.

Muchas gracias en nombre del resto de los clientes y del personal del establecimiento.”

Renoi, sap greu que aquesta gent hagi patit tant que hagi arribat a destil·lar l’odi als infants que supura aquest avís. Les coses, dites d’una altra manera, són molt més senzilles de comprendre i de compartir:

Quan tenim nens, cal sensibilitat cap a les famílies que no en tenen: si detectem que els nostres fills estan causant una molèstia hauríem de mirar d’evitar-la, tal com diu el sentit comú. I els qui sofreixen les molèsties que a vegades representen els nens han de tenir un llindar de tolerància si veuen que els pares fan el que poden. Que n’és de fàcil tot plegat quan tenim respecte i bona voluntat.