Educar és acompanyar durant un tram de camí la vida dels nostres fills. Penseu en el que vol dir acompanyar algú, fer camí al seu costat. Què feu, quan camineu o aneu en bicicleta al costat d’algú? En primer lloc, anar al seu mateix pas. No aneu gaire més endavant ni més enrere que l’altre. En segon lloc, gaudiu junts del trajecte: observeu l’entorn, parleu del que us passa…

camiEn tercer lloc, quan feu camí a costat d’algú, l’espereu si ho necessita. Imagineu-vos, per exemple, que se li posa una pedra a la sabata. Es tracta, llavors, de deixar que es recolzi a la vostra espatlla, es tregui la bota, llenci la pedra, es torni a calçar, s’alci i pugui continuar caminant. En aquest moment, tots dos estareu llestos per reprendre el camí. I, finalment, què passa si, fent camí a costat d’algú, ve un moment que heu avançat tant que el paisatge ja és del tot nou perquè heu arribat més lluny del que mai cap dels dos havia arribat? Aleshores, busqueu la manera d’orientar-vos. Pregunteu a la gent del lloc, consulteu un mapa, mireu la brúixola… potser fins i tot observeu el cel nocturn i us deixeu guiar pels estels.

Educar és acompanyar, fer camí a costat dels nostres fills.

I, quan són adolescents, buscar junts el camí nou.