Tenen 20, 30, 40, 50, 60 anys. Són, gairebé sempre, dones. Tenen una feina no qualificada. Treballen tres hores al dia i arriben a casa com si n’haguessin treballades set o vuit. Són les monitores de menjador.

monitorS’ocupen que els nostres fills dinin i passin l’estona entre franja i franja de l’horari lectiu. Això, que sembla tan senzill com posar un plat a taula i aviar-los a jugar és, a l’hora de la veritat, una de les feines més esgotadores i desagraïdes de totes les que tenen relació amb el tracte amb els infants.

Perquè donar-los el dinar i ocupar-se del temps d’oci abans de reprendre les classes a la tarda vol dir, a l’hora de la veritat, el següent: inculcar als nens i nenes hàbits bàsics d’higiene, aconseguir que mengin de tot per garantir que fan un àpat equilibrat i saludable, contenir les conductes inadequades a la taula, ensenyar-los a agafar bé els coberts i a fer servir el tovalló, procurar que no bramin per demanar més aigua o més pa, organitzar torns a les piques perquè es rentin les dents amb el mínim desordre possible… i tot això en una sala gran on hi ha 60, 80 o 120 nens que s’han passat quasi tot el matí asseguts, nens que tenen ganes de cridar, de bellugar i de jugar.

Però la feina no s’acaba aquí. Després d’aconseguir que tots i cadascun dels nens i nenes es rentin les dents i endrecin el seu necesser, arriba l’hora de l’esbarjo.

Com qualsevol estona d’esbarjo infantil, és una estona on sorgeixen conflictes naturals derivats del joc: discussions, baralles, de vegades alguna agressió. Les monitores són les encarregades de gestionar totes aquestes situacions, i ho han de fer d’una manera educativa. La seva no és una feina docent, però és una tasca educativa de primer ordre. No obstant, de quines eines disposen per fer-la amb garanties?

Sense una formació específica en educació, sense personal de reforç (per reduir costos, el personal és el mínim exigible) i moltes vegades sense eines coercitives (sovint per fiscalitzar la conducta dels nens… han de fer informes escrits!) la seva feina és complicada.

Donem eines a les monitores de menjador per aconseguir fer de l’estona de dinar una estona tranquil·la, amable, que permeti als infants relaxar-se i descansar abans de tornar a les aules. Dinar a l’escola ha de ser una experiència educativa agradable, i l’estona al menjador ha de ser una estona de reunió i descans reconfortants. O de joc constructiu i pacífic. Elles ho poden fer, amb ajuda i recursos. Els nostres fills ho agrairan.

Aquest article és un resum de l’article original de l’Alba Castellví. Llegeix l’article complet.