Avui, dia mundial de conscienciació envers el soroll, és un bon dia per plantejar-nos d’educar sense cridar.Volum Quan escridassem una criatura perquè faci, d’una vegada, el que toca, després de dir-li quinze vegades, això produeix dos efectes: d’una banda, oferim a l’infant un exemple que ell reproduirà (sempre dic que eduquem a través d’allò que fem, més que no pas d’allò que diem que cal fer), i d’altra banda creix la nostra crispació. Perquè, hi ha algú que després de cridar perquè li facin cas d’una vegada se senti millor? Més serè? Més relaxat? Molts pares i mares, quan aixequem la veu perquè estem exasperats, després ens sentim encara més tensos, més enfadats que abans de començar. Si evitem, doncs, posar el crit el cel, tot aquest malestar ens l’estalviarem. Aquesta ja és una raó de prou valor per mirar de cridar menys vegades. Si hi sumem el fet que quan cridem eduquem -és a dir, donem (mal) exemple-, i a més a més hi afegim la raó del dia, que és que contribuïm al soroll ambiental… Toca procurar educar sense cridar!

Al telenotícies de TV3 d’aquest migdia, en un reportatge prou interessant sobre la qüestió, parlaven de l’excés de decibels en diversos entorns. S’ha fet èmfasi en el soroll dels menjadors escolars. En molts d’aquests ambients el soroll supera els 80 decibels, la qual cosa no ajuda, precisament, a fer de l’estona de dinar una estona de relax i de descans per als nens i nenes. En alguns menjadors fins i tot hi han instal·lat marcadors de so perquè l’alumnat sigui conscient del nivell que assoleix el so i procuri regular-lo col·lectivament tot abaixant la veu (quina iniciativa tan lloable i alhora tan quimèrica). Tant pels infants com per a les persones que hi treballen, la cridòria és atabaladora i tensionant. Podem organitzar aquests espais de tal manera que l’ambient es tranquil·litzi i sigui més agradable per a tothom. Fem-ho buscant les fórmules òptimes d’organització i formant els monitors!

Aquí podeu veure el reportatge que ha fet l’equip de Telenotícies migdia de TV3: