Resum del contingut de la 3a setmana de la secció d’educació que faig a Catalunya Ràdio cada diumenge de 9:30 a 10:00

FerCasSón molts els pares i mares que es cansen de repetir les coses als seus fills, coses tan senzilles com que arriba l’hora de sopar o que cal recollir les joguines es poden convertir en tota una odissea pels pares. Però, és possible no haver de repetir les coses 50 vegades perquè els nens i nenes ens facin cas? Sí, si sabem com fer-ho! Avui, us dono alguns consells per aconseguir-ho:

En primer lloc, cal que a l’hora de comunicar-nos amb el nostre fill o filla tinguem molt present com donem aquest missatge. En la manera de dir hi juguen elements més enllà del contingut del missatge, com l’actitud corporal, la mirada i el to de veu. Així, cal seguir quatre punts que ens ajudaran a transmetre el nostre missatge:

  1. Ajupir-nos fins a l’alçada del nen: és important que ens ajupim fins a la seva alçada en lloc de parlar-li des del nostre nivell.
  2. Fixar la mirada en els seus ulls: un cop estiguem al seu nivell hem de fixar la mirada en els ulls del nostre fill. Cal que li parlem sostenint el contacte visual, això ens permetrà establir-hi una connexió més directa i intensa que farà més efectiu el missatge. En cas que no ens miri, podem acostar una mica la nostra cara a la seva tot tocant-li lleugerament el braç.
  3. Parlar amb la veu serena: la veu ha de reflectir la nostra tranquil·litat d’ànim. Cal donar les ordres sense cap ombra d’inquietud.
  4. Fer frases simples i curtes: les frases han de ser curtes i simples, no han d’incloure explicacions –que els nens i nenes ja coneixen– i han de ser clares.

En segon lloc, cal aplicar conseqüències. Hem de deixar que els nens i nenes triïn i assumeixin les conseqüències dels seus actes. És a dir, en comptes de repetir les coses 50 vegades i desesperar-nos perquè no ens fan cas, hem d’indicar a l’infant o al jove quina és la situació i allò que, segons nosaltres, caldria fer. Els donarem la possibilitat de triar entre allò i l’actitud contrària, anunciant que aquesta actitud porta associada una conseqüència que val la pena considerar. Així, per exemple, si hem dit al nostre fill que és hora de sopar i no ve a taula caldria dir:

  • Escolta, què et sembla si vens a sopar abans de 10 minuts? Pensa que si no sopem a l’hora després no tindrem temps d’explicar un conte abans d’anar a dormir.

Es tracta d’educar per la responsabilitat, deixar-los escollir i que assumeixin les conseqüències. Així mateix, les conseqüències han de ser derivades lògiques. És a dir, si el nostre fill o filla arriba tard a sopar, és lògic que es quedi sense conte, perquè ja no tenim temps de llegir-li, o que es trobi el sopar fred a taula o que hagi de sopar sol. No és lògic, per exemple, castigar-lo sense anar a futbol l’endemà. Les conseqüències han de ser derivades lògiques i el màxim properes en el temps.

Seguint amb l’exemple, quan arriba l’hora del conte i el nostre fill o filla ens ho demani hem de ser clars i estar tranquils:

  • Conte? No, avui no hi ha temps. Calia triar entre sopar d’hora o bé més tard, recordes? Si venies tard, hem dit, no tindríem temps per explicar el conte. Ja s’ha fet hora d’anar a dormir.

Per tal de que aquest mètode funcioni, cal que donem només les ordres imprescindibles,   –evitem ordres innecessàries–, i les que donem fer-les complir o bé fer complir les conseqüències anunciades.

Per a saber-ne més, consulteu el capítol El gran repte de fer el complir el que diem del llibre Educar sense cridar. Hi trobareu altres tècniques i una reflexió sobre els premis i els càstigs que us pot ajudar a educar millor!

Podeu escoltar l’àudio del programa: