Aquí us deixo un tastet del cistell de cireres, per anar fent boca… Gaudiu-ne i parleu-ho amb el tió, els Reis i el Pare Noel. De ben segur que ells hi estaran d’acord!

17.12.20 BLOG IMATGE CAMPANYA NADAL CONTES

Sobre les rebequeries que fan els nostres fills:

El Nil, a vegades, sembla un cocodril. Sobretot quan va a les botigues amb la seva mare i vol alguna cosa que ella no li compra. Aleshores, es tira per terra i reclama allò que vol tan enrabiat, tant, que tothom qui passa se’l mira com si fos un animal furiós. La mare un bon dia se’n cansa: això no pot continuar així.

 

Sobre les trapelleries, els càstigs i el perdó:

La Greta, un dia, fa una malesa: sense permís, agafa un grapat de cireres de la parada del mercat de la senyora Lola. Primer la mare no se n’adona però després, quan ho descobreix… li diu a la seva filla que, allò, ho ha d’arreglar. El problema és que la Greta ja s’ha menjat totes les cireres i no les pot tornar! I ara, com ho resoldrà?

 

Sobre l’esforç i la paciència:

Hi havia una vegada un nen que es deia Marçal. Li encantaven els préssecs, però no se’ls sabia pelar. Sempre l’hi havia de fer una persona gran. Fins que un dia el pare del Marçal decideix que no els hi pelarà més. El Marçal n’haurà d’aprendre. Però ell no té la paciència necessària per fer una cosa així, i s’enrabia molt! L’aventura del Marçal amb els préssecs és divertida, i si la llegiu sabreu per què el conte es diu “El millor préssec del món”.

 

Sobre l’autoestima i la confiança en un mateix:

La Lia té uns ulls molt especials. Molt grossos i verds, d’un verd com el de les sargantanes. Però no tothom els pot veure, perquè duu un serrell molt llarg, que li arriba fins més avall de les celles. La Lia pensa que l’Aleix salta més alt que ella, que l’Olga dibuixa més bé, que el Marc fa més gols, que la Núria canta millor, que l’Albert patina més bé… i se sent poqueta cosa a costat de tots aquells amics tan hàbils que té. I quan ho parla amb la seva mare… passen coses.

 

Sobre l’addicció a les pantalles:

Al Ricard li encanten els mòbils, els ipads i els ordinadors. Hi juga tant com pot: al matí, amb el mòbil del pare; a la tarda, amb l’ordinador de la mare; al vespre, amb la tauleta que li porten els Reis… Quan els pares es deixen el sou de mig mes a ca l’òptic pensen que el seu fill potser en fa un gra massa, de tanta pantalla, i es proposen aconseguir que es distregui amb altres coses. Voleu saber què passa?

 

Sobre la responsabilitat:

La mare de l’Olga li ha de dir les coses 50 vegades per a què la seva filla li faci cas:

– Ooooooolga, endreça d’una vegada!

– Olgaaaa, vaaaa, renta’t les dents!

– Olga, afanya’t que fem tard!

Això és molt pesat, i un bon dia la mare decideix que no poden continuar així. Com ho farà? Què passarà llavors a casa de l’Olga?

 

Sobre l’autonomia i l’austeritat, sobre els detalls valuosos i contra el consumisme:

Aquella tarda, la Joana celebrava l’aniversari amb una festa. El Pol hi estava convidat, i això era molt important per a ell perquè… la Joana era la seva amiga més fantàstica i meravellosa. Era la nena preferida del Pol, li agradava tant com el pa amb mel, i per això va passar mig matí rumiant quin regal li podria portar.

Però el Pol té un seguit de problemes amb el seu regal, li passa una aventura pel camí cap a ca la Joana… i ha de prendre una decisió. Voleu saber què li passa i què farà?

 

Llegiu els contes al meu nou llibre Un cistell de cireres. Set contes petits per a fer-nos grans. (El trobareu a totes les llibreries, i el poden portar els Reis!).