Alba CastellviHi ha tres maneres d’aprendre a fer de pares:

1. A la valenta i sobre la marxa.

2. Reflexivament a base d’experiència.

3. Abastint-se d’eines pràctiques a través de la formació.

 

Els pares i mares que només fan servir la primera manera solen invertir molta energia en l’educació amb resultats que sovint es fan esperar i de vegades no acaben d’arribar. Els que sumen a les pràctiques “sobre la marxa” la reflexió fruit de les experiències, solen obtenir resultats millors a mig termini, ja que van incorporant els aprenentatges que els proporciona la vida de cada dia. Finalment, els que busquen eines que poden obtenir a través de la formació com a pares, poden resoldre alguns reptes de la vida quotidiana amb més prestesa i eficiència.

Diuen que de fer de pares no ens n’ensenya ningú, però això no és ben bé així. Avui dia, en un entorn social que ho fa més difícil que mai, cal suport per aprendre a educar els fills, i aquest suport es pot obtenir dels professionals.

Fer de pares i mares era molt més senzill quan les condicions socials eren més estables de generació en generació. Però ara, quan l’entorn canvia més de pressa que mai, els pares i mares es troben havent d’educar els fills en una societat (i per a una societat) que es transforma a gran velocitat. Els fills s’enganxen als mòbils, qüestionen els valors de l’esforç i de la responsabilitat, tracten els pares de manera molt horitzontal i tenen una clara preferència per activitats que els grans sovint entenen poc: jocs electrònics, xarxes socials, experiències de risc.

Parlem-ne. Quan hi ha reptes a la família que són difícils de resoldre, podeu acudir a la meva consulta. Parlarem sobre la relació amb els fills per fer-la més fluïda i més educativa. L’objectiu: viure millor tots plegats.

Feu clic en la meva foto i parlem.