“Nosaltres ja no podíem més”. “Ens hauríem separat si no haguéssim trobat la manera de gestionar la família de manera diferent.” “Posar ordre en la relació amb els fills ens ha permès continuar junts.” “Si no haguéssim arreglat, no hauríem pogut continuar convivint.”

M’ho han dit diverses parelles de pares que han buscat assessorament educatiu. Sovint pensem que les orientacions serviran per ajudar els nostres fills i també la família com a conjunt, però la meva experiència em confirma cada setmana que l’ajuda familiar de la meva consulta serveix també per ajudar les parelles de pares a continuar sent feliços junts, ells dos.

Quan els criteris sobre com fer les coses són diferents i hi ha discussions freqüents, o quan un dels dos vol gestionar una situació d’una manera i l’altre és partidari de fer-ho d’una altra, la tensió a la parella va creixent. Cal trobar maneres d’arribar a acords, cal fixar alguns criteris compartits, cal aprendre a respectar la manera de fer les coses de l’altre membre de la parella i també fer respectar la manera pròpia. Cal construir una manera d’actuar que tingui en compte la sensibilitat de tots dos. I això no és sempre fàcil, ben a la inversa: sol ser molt difícil. Per a això sovint cal que una tercera persona, que comprengui el punt de vista i les necessitats de tots els implicats, ajudi a analitzar la millor manera de fer.

Moltes famílies que han experimentat l’ajuda de l’assessoria educativa han gaudit de la recuperació del seu benestar com a parella. Quan constato els casos de pares i mares que tornen a passar-ho bé plegats, que recuperen la il·lusió d’estar junts educant els seus fills, que senten l’emoció de ser un equip treballant en comú… Trobo encara una satisfacció més a ajudar-los a educar amb serenitat.