Recorregut professional: sociòloga, mediadora i educadora

Sóc educadora, sociòloga i mediadora. Els estudis en mediació i Sociologia m’han permès comprendre com l’educació dels infants i els joves pot contribuir a la transformació social.

La meva principal activitat és l’assessorament de pares i mares. En tallers, conferències i sessions particulars amb les famílies, comparteixo les eines essencials per educar amb serenitat.

En les meves sessions plantejo formes concretes de procedir perquè la relació educativa entre pares i fills sigui satisfactòria i eficaç.

Vaig treballar en equips d’investigació universitaris i vaig impartir classes a les facultats d’Educació Social i de Sociologia.

Em vaig especialitzar en la gestió dialogada de conflictes i la mediació, i vaig exercir com a mediadora comunitària i veïnal per a diversos Ajuntaments. Des de fa fa uns anys, exerceixo la mediació en l’àmbit privat en conflictes familiars, i específicament  m’interessa la gestió de conflictes de convivència entre pares i adolescents.

Com a mestra, he treballat en diversos centres educatius i vaig optar per col·laborar en un projecte educatiu alternatiu on sóc educadora de nens i joves de 3 a 15 anys.

També em dedico a impartir l’ensenyament de la mediació a màsters i postgraus.

Ha publicat els llibres Un cistell de cireres. Set contes petits per fer-nos grans, (Estrella Polar) i  Educar sense cridar. Acompanyant els fills d’entre quatre i dotze anys en el camí cap a l’autonomia (Angle Editorial).

foto-alba4

Aquest conjunt d’experiències, sumades als reptes apassionants de la maternitat, m’han dotat de les eines que actualment em permeten compartir solucions i fer de d’assessora-terapeuta per a pares: les eines per educar amb serenitat i també amb fermesa, des del respecte i amb una autoritat tranquil·la.

Educar els ciutadans del futur és canviar el món

Les persones conformen la societat. De la formació d’aquestes persones en dependrà en gran mesura qui seran en el futur i, per tant, com serà el teixit social del nostre món.

Ningú ens ensenya a fer bé la tasca de pares i mares. Quan els nostres fills arriben, només el nostre sentit comú i l’exemple (o contraexemple) de les persones que ens envolten ens donen pistes sobre com relacionar-nos amb ells d’una manera educativa.

Sovint ens falten eines, ens demanem com ho podríem fer millor, com podem aconseguir que les coses passin més fàcilment. Ens preguntem com cal gestionar els problemes a l’hora dels àpats quan un nen no menja prou o de tot, com ho hem de fer perquè ens faci cas quan donem una ordre, com podem aconseguir que un adolescent col·labori a casa, com podem advertir-los dels perills sense que ens prenguin per ximples, com suportar amb serenitat les hostilitats, com superar la desconfiança, com evitar les rebequeries… Cal que algú ens ajudi a descobrir aquestes respostes perquè la tasca educativa de la família tingui el màxim èxit. Això és el que jo pretenc amb la formació de pares i mares.

Dotar les famílies d’eines per, entre altres coses, mantenir l’autoritat, educar per a la responsabilitat, acompanyar els fills en la recerca dels propis objectius i conviure-hi en pau quan són adolescents és una funció que tota societat hauria de poder fer. Aquest és el meu objectiu.