Recorregut professional: sociòloga, mediadora i educadora

Vaig estudiar simultàniament magisteri i sociologia amb l’objectiu de comprendre com l’educació dels nens i els adolescents pot contribuir a la transformació social. Vaig treballar en equips de recerca de la Universitat de Barcelona, on també exercia com a docent com a part de la meva col·laboració.

Em vaig especialitzar en la gestió dialogada de conflictes i vaig fer de mediadora de famílies i també  als ajuntaments de Sant Adrià del Besòs, de Vilafranca del Penedès i de Santa Margarida i els Monjos. També vaig treballar gestionant els conflictes interns d’una organització política.

Vaig fer de mestra en diverses escoles del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i vaig optar per col·laborar en un projecte educatiu alternatiu on faig d’educadora de nens i joves de 3 a 15 anys.

Em dedico també a ensenyar la professió de la mediació en màsters i postgraus. Treballo pel Col·legi d’Advocats de Barcelona i pel Consell de l’Advocacia Catalana. Col·laboro amb el Col·legi de Sociòlegs i pel Col·legi d’Advocats de València i d’altres institucions que formen mediadors de conflictes.

Faig cursos per a pares i mares que incorporen tècniques de coaching per reconduir situacions conflictives.

Col·laboro en projectes d’escola de pares amb sessions on plantejo formes concretes de procedir davant conductes inadequades.

foto-alba4

Aquest conjunt d’experiències, sumades als reptes apassionants de la maternitat, m’han dotat de les eines que actualment em permeten compartir solucions i fer de d’assessora-terapeuta per a pares: les eines per educar amb serenitat i també amb fermesa, des del respecte i amb una autoritat tranquil·la.

Educar els ciutadans del futur és canviar el món

Les persones conformen la societat. De la formació d’aquestes persones en dependrà en gran mesura qui seran en el futur i, per tant, com serà el teixit social del nostre món.

Ningú ens ensenya a fer bé la tasca de pares i mares. Quan els nostres fills arriben, només el nostre sentit comú i l’exemple (o contraexemple) de les persones que ens envolten ens donen pistes sobre com relacionar-nos amb ells d’una manera educativa.

Sovint ens falten eines, ens demanem com ho podríem fer millor, com podem aconseguir que les coses passin més fàcilment. Ens preguntem com cal gestionar els problemes a l’hora dels àpats quan un nen no menja prou o de tot, com ho hem de fer perquè ens faci cas quan donem una ordre, com podem aconseguir que un adolescent col·labori a casa, com podem advertir-los dels perills sense que ens prenguin per ximples, com suportar amb serenitat les hostilitats, com superar la desconfiança, com evitar les rebequeries… Cal que algú ens ajudi a descobrir aquestes respostes perquè la tasca educativa de la família tingui el màxim èxit. Això és el que jo pretenc amb la formació de pares i mares.

Dotar les famílies d’eines per, entre altres coses, mantenir l’autoritat, educar per a la responsabilitat, acompanyar els fills en la recerca dels propis objectius i conviure-hi en pau quan són adolescents és una funció que tota societat hauria de poder fer. Aquest és el meu objectiu.