3 passes per educar sense cridar és el resum d’un matí de trobada a Tiempo de Infancia el passat 6 d’octubre.
Podeu llegir el resum clicant en la imatge.
Quan eduquem els fills ens assalten molts dubtes i inseguretats. Ho faig prou bé? Per què no me’n surto quan vull que el meu fill…? És prou feliç? És tan autònom com convindria a la seva edat? Ha d’assumir més responsabilitats? Les inquietuds solen ser força compartides entre els pares i mares que tenen fills de les mateixes edats, tot i les particularitat de cada família.
L’escola som tots
Les famílies són la raó de ser de l’escola. La funció de l’escola és donar-los suport en la tasca de fer, dels seus fills, ciutadans. L’escola va molt més enllà de les parets de l’edifici: és una comunitat de persones entre les quals n’hi ha que ensenyen, d’altres que aprenen, d’altres que vetllen perquè tot rutlli i d’altres que acompanyen des de casa.
Mireu què escrivia Josep Pla a El Quadern Gris. És una reflexió sobre les discòrdies entre pares i fills escrita ara fa un segle. L’he trobada gràcies al bloQG 100, una iniciativa de la Xarxa de Mots (enllaç). M’ha agradat molt i mostra que la discordança entre generacions és un fet intemporal. Cal recordar que si volem viure millor en família podem treballar aquesta relació amb l’ajuda professional, a la meva consulta.