L’escola som tots Les famílies són la raó de ser de l’escola. La funció de l’escola és donar-los suport en la tasca de fer, dels seus fills, ciutadans. L’escola va molt més enllà de les parets de l’edifici: és una comunitat de persones entre les quals n’hi ha que ensenyen, d’altres que aprenen, d’altres que vetllen perquè tot rutlli i d’altres que acompanyen des de casa.
Mireu què escrivia Josep Pla a El Quadern Gris. És una reflexió sobre les discòrdies entre pares i fills escrita ara fa un segle. L’he trobada gràcies al bloQG 100, una iniciativa de la Xarxa de Mots (enllaç). M’ha agradat molt i mostra que la discordança entre generacions és un fet intemporal. Cal recordar que si volem viure millor en família podem treballar aquesta relació amb l’ajuda professional, a la meva consulta.
Hi ha tres maneres d’aprendre a fer de pares: 1. A la valenta i sobre la marxa. 2. Reflexivament a base d’experiència. 3. Abastint-se d’eines pràctiques a través de la formació.
Paraules clau: anar a dormir, llit, son, hàbit, trucs, adormir-se, nens El moment de fer anar els nens a dormir és un moment crític a la vida quotidiana de moltes famílies. Es parla molt de fer adormir els nadons, però hi ha poques ajudes en forma d’idees per fer anar a dormir els nens i nenes més grans. Tot va bé fins que un adult diu la frase: “Vés-te a rentar les dents, i a dormir.” Aleshores comencen tots els regatejos i excuses per allargar l’estada entre els grans. Com que molts pares i mares em pregunteu a la consulta
Una de les raons per les quals vam decidir fer de pares és passar bones estones amb els nens i nenes. Aquestes estones passades al seu costat són també una de les maneres més boniques d’aprofitar la vida. I, més enllà d’això, passar temps de joc i diversió a costat dels fills és una de les millors fórmules per generar vincles forts i records positius i inesborrables que ens acompanyaran, a nosaltres i a ells, tota la vida.
TEMES: El sexe, el gènere, autoimatge, autoestima, valors, educació sexista, parlar dels fills davant d’altres persones. Adverteixo els pares i mares de la importància de tenir molta cura sobre el que diem dels fills i el que parlem amb altres persones quan tenim els petits a prop nostre. Massa vegades no som conscients que els nens fan atenció encara que no ho sembli, i que els eduquem a través del que diem i som davant els altres, tant o més que a través del que els diem directament a ells.
