Els caps de setmana de confinament perimetral, als afores dels pobles, hi ha desenes de famílies que passegen, van en bicicleta, busquen bolets i fan esport plegades. I quan no patim el confinament perimetral de cap de setmana però els restaurants i espais d’oci són tancats, moltíssimes famílies es traslladen als parcs naturals i al camp per gaudir de la natura en família i per gaudir de la família a la natura. Per a famílies que viuen en ciutats on la natura queda més llunyana, us ofereixo 10 consells útils per connectar amb la natura amb els infants:
1.- El contacte amb la natura és un element vital pel creixement que hem de promoure sempre que n’hi hagi ocasió, no tan sols quan desapareixen d’altres opcions.
2.- Procurar que no es visquin les excursions com un element de consum més, evitant l’actitud “vaig – veig – torno i me n’oblido”. Les sortides a la natura poden ser una experiència vital que ajudi els infants a ressituar-se. Per fer-ho possible, cal ajudar-los a prendre consciència del que hi ha al seu voltant i, a la tornada, a fer-ne memòria: què hem vist? Què ens ha sorprès? Què ens ha agradat?
3.- És important alentir. A vegades volem veure molt en poc temps, i amb aquesta ànsia no tenim temps d’experimentar les sensacions de cada lloc. Amb els infants, val més veure menys territori i quedar-se més estona allà on anem. L’experiència és més permeant si un infant té més temps per absorbir-la. Respirem fons de tant en tant.
4.- Val més caminar que anar en cotxe. A vegades passem més temps dins el cotxe i en llocs tancats que caminant a la intempèrie. Caminar a la natura ens connecta amb el nostre ésser biològic.
5.- És bàsic aturar-se per mirar amb atenció. Per aprendre i gaudir. Els infants han d’educar la mirada, aprendre a observar, i els pares ho podem acompanyar. Aturar-nos per mirar un formiguer, el vol d’un pardal, el romaní florit… Ajuda a centrar l’atenció i a desenvolupar l’observació precisa.
6.- Aprofitem per practicar l’escolta. Convidem els infants a tancar els ulls i a sentir els sons. Preguntem: “Què se sent?” “Quants ocells canten?”, “Hi ha algun insecte?”
7.- Siguem silenciosos a estones. Sovint les famílies som sorolloses, i sortir al camp ens pot permetre educar el contacte tranquil, un contacte amb la natura on l’activitat de la família i la nostra conversa no siguin les protagonistes. Hi ha d’haver temps per les nostres activitats i jocs de tota mena, i també un temps per observar i gaudir del que passa “sense nosaltres.”
8.- Juguem sense estris. Sortir al camp és ideal per jugar a cuit-amagar, a tocar i parar, a fer curses. Recuperem els jocs d’exterior que no requereixen de cap element material. Així ensenyem els infants a divertir-se amb els altres sense necessitar res.
9.- Evitem llocs amb massa gent. Els espais més coneguts són tan concorreguts que tindrem poques oportunitats de practicar alguns consells anteriors. Hi ha llocs on no va ningú, val la pena aventurar-nos a llocs desconeguts on tindrem garantida la tranquil·litat.
10.- Siguem molt cívics. Allà on anem, mirem d’entendre què passa i per què les coses són com són. Respectem els sembrats, el bosc, la tranquil·litat de la gent del lloc… Emportem-nos els residus i no deixem cap petjada del nostre pas.