Qui sóc

Educadora, sociòloga i mediadora

Sóc educadora, sociòloga i mediadora de conflictes.

La meva principal ocupació és l’orientació de famílies que tenen inquietuds educatives i també l’assessorament de docents que volen eines per donar respostes millors a les necessitats d’infants i adolescents. Faig assessorament particular i conferències i tallers.

He treballat, d’ençà dels inicis de la meva carrera educativa, en els àmbits de l’educació en el lleure, la Infantil, la Primària, la Secundària i la Universitària. Actualment faig classes de Didàctica a la Universitat de Barcelona.

Com a mediadora, m’he dedicat al camp dels conflictes comunitaris i veïnals i en aquest moment em centro en els conflictes familiars. També imparteixo classes de mediació en màsters i postgraus.

La meva mirada és alhora pedagògica i sociològica: partint del context actual i les noves necessitats, dono pautes i idees pràctiques per educar i conviure millor.

Publico llibres, articles i col·laboro en emissores de ràdio, sempre parlant d’educació. Als meus llibres hi trobareu reflexions i consells pràctics tant si sou famílies com docents. Per a adults: Educar sense cridar Educar adolescents. Per a infants, Un cistell de cireres: set contes petits per fer-nos grans Tots els colors de l’amor.

La meva vocació d’acompanyament i ajuda, així com la mirada sociològica i educativa, associades als reptes de la maternitat, em permeten compartir solucions tot fent d’assessora-terapeuta per a pares i mares i mestres. Posa a la vostra disposició totes les meves eines per educar amb serenitat, amb respecte i fermesa i amb una autoritat tranquil·la. 

AC_foto_dosb

Educar els ciutadans del futur és canviar el món

Les persones conformen la societat. De la formació d’aquestes persones en dependrà en gran mesura qui seran en el futur i, per tant, com serà el teixit social del nostre món.

Ningú ens ensenya a fer bé la tasca de pares i mares. Quan els nostres fills arriben, només el nostre sentit comú i l’exemple (o contraexemple) de les persones que ens envolten ens donen pistes sobre com relacionar-nos amb ells d’una manera educativa.

Sovint ens falten eines, ens demanem com ho podríem fer millor, com podem aconseguir que les coses passin més fàcilment. Ens preguntem com cal gestionar els problemes a l’hora dels àpats quan un nen no menja prou, com podem reconduir els conflictes entre germans i aconseguir que n’hi hagi menys, com ho hem de fer perquè ens faci cas quan donem una ordre, com podem aconseguir que un adolescent col·labori a casa, com podem advertir-los dels perills sense que ens prenguin per ximples, com suportar amb serenitat les hostilitats, com superar la desconfiança, com evitar les rebequeries… Cal que algú ens ajudi a descobrir aquestes respostes perquè la nostra feina com a pares i educadors tingui el màxim èxit. I també perquè tant pares com fills puguin viure tranquils i feliços en el marc de la família. Això és el que jo pretenc amb la formació de pares i mares.

Dotar les famílies d’eines per, entre altres coses, mantenir l’autoritat, educar per a la responsabilitat, acompanyar els fills en la recerca dels propis objectius i conviure-hi en pau quan són adolescents és una funció que tota societat hauria de poder fer. Aquest és el meu objectiu.