Jaume Blasco signa l’anàlisi “Què funciona en l’acompanyament familiar a l’escolaritat”, feta a partir de 400 estudis d’arreu del món i presentada per la Fundació Bofill i Ivàlua. Al voltant d’aquest document, vaig participar al seminari “La implicació familiar en l’educació dels fills: estratègies i programes que funcionen”, les conclusions del qual resumeix aquí de manera molt clara la seva conductora, la Dra.Sílvia Blanch.
Aquest article del diari Ara recull una de les conclusions de l’anàlisi de Blasco: fer els deures amb els fills no té cap impacte en el seu aprenentatge. De fet, fins i tot podria tenir un impacte negatiu, donat que sovint fer els deures plegats genera conflictes i malestar entre pares i fills. La sentència pot contribuir decisivament a relaxar molts pares que, sobrecarregats de feina i de maldecaps, malden per destinar una part del temps de cada vespre a l’acompanyament dels fills en la feina acadèmica.
Pares i mares: ja no cal que us assegueu a costat dels infants per ajudar-los a resoldre problemes ni a fer exercicis. Què podeu fer que sigui veritablement útil per contribuir a l’èxit acadèmic dels nens i nenes? Us ho indico a partir dels resultats de l’anàlisi, de les aportacions de Sílvia Blanch i de la meva pròpia experiència com a educadora d’infants i com a assessora familiar:
- Dediqueu temps a comunicar-vos amb els vostres nens i nenes. Sovint parlem de “temps de qualitat”, però per tal que tingui qualitat, cal que hi hagi temps. Com explico al llibre Educar sense cridar, sense una durada consistent el temps no pot ser de qualitat. El “Baròmetre de la infància i les famílies de Barcelona” de 2014 assenyala que “bons nivells decomunicació amb els fills i filles es demostren eficaços contra la repetició del curs escolar, independentment del nivell de renda” (citat per Blanch).
- Formeu-vos com a pares. D’educar millor, se’n pot aprendre. És relativament senzill adquirir eines, aprendre estratègies per a una millor comunicació i perquè les relacions amb els fills siguin més fàcils i fluïdes.
- Genereu un temps estructurat per fer la feina d’escola. Cal que es reservi un temps i un espai i que es creï un hàbit. Més enllà del temps assignat, cal evitar que els fills facin deures.
Els infants han d’aprendre a organitzar-se sense allargassar excessivament el temps destinat a les obligacions, i per a això cal que posem límit horari al temps pels deures escolars. Si no els han fet, ells n’assumiran la conseqüència a l’escola, amb la qual cosa eduquem el seu grau de responsabilitat. - Llegiu a casa, plegats, i llegiu amb els vostres fills. Per a més informació sobre aquesta qüestió, vegeu el meu article “Decàleg per fer fills lectors”.
- Comuniqueu-vos i col·laboreu amb els mestres i professors. Mantingueu-hi una relació de confiança mútua, tenint sempre present que treballeu en equip per un objectiu comú: l’aprenentatge i el benestar dels vostres fills.
- Procureu que els fills sàpiguen que valoreu els aprenentatges escolars i no escolars. Feu-los saber que aprendre més i millor els fa millors persones.
- Expresseu les vostres expectatives: digueu-los que espereu que s’esforcin, que aprenguin, que preguntin el que desitgin saber, que estiguin desperts i atents i que retinguin els aprenentatges.
- Tingueu en compte que, malgrat que segons els estudis la implicació en la vida del centre educatiu té un efecte poc significatiu en l’èxit escolar des del punt de vista dels resultats acadèmics, té importància com a contribució cívica a l’educació i, a més, tenir els pares vinculats a l’escola o l’institut és un exemple de coresponsabilitat social i de compromís que pels fills pot suposar un aprenentatge molt valuós.